domingo, 1 de mayo de 2011

16: Moments

Holaaa!!

Torno per aquí perquè m'agradaria compartir amb vosaltres un curt molt maco de William Hoffman.


Es tracta de petits grans moments de la vida quotidiana.. Aviam si us agrada :)

Ah! Recomano que ho mireu amb pantalla el màxim ampliada possible i el volum força alt també.

viernes, 18 de febrero de 2011

Això és una prova per saber si sé descarregar un arxiu de Slidshare i posar-ho aquí..

A veuereee...

viernes, 11 de febrero de 2011

I vosaltres què veieu quan ereu petits??

Algú, a part de mí, veia en Horry, el monstre de xocolata??





Acabo de traslladar-me a la meva infància amb els vídeos de youtube..

L'Azuki, les bessones O'sullivan, la Punky Brewster, els fruitis, els bobobobs... No pararia mai! Quina llàstima que ja no hi siguin, crec que mai em cansaria de veure'ls..

I vosaltres què veieu quan ereu petits??

Excursions I

Bon dia pel matí!

Avui és l'últim dia per fer la primera entrega del blog. I tot i que m'agradaria anar una mica més al meu ritme, de moment no es pot considerar del tot un bloc d'oci, és un exercici de classe, així doncs, endavant.
El cas és que estava pensant què podria oferir-vos avui i com és divendres m'ha vingut a la ment: El cap de setmana

Molt bé, doncs si esteu cansats de fer sempre el mateix, no voleu gastar molt i per tant no sortir de festa i no fa bon temps per fer una barbacoa (que era el que teniem pensat de fer nosaltres demà, però no sé jo si es podrà...), per què no agafeu el cotxe/tren/bus... I aneu a veure alguna de les meravelles que tenim per aquí a prop? Sovint passa que hem visitat la Torre Eiffel o el Coliseu de Roma abans que la Sagrada família o els pobles dels que ara us parlaré.. Doncs, d'aquí la raó de l'entrada.

Ens situem: Estiu passat, un dia d'aquells cansada de fer sempre el mateix... Truco a uns amics i els dic de fer una excursió, ja que he vist per Internet que per Camprodon hi ha pobles molt molt bonics. Total, agafem el meu super cotxe (o sigui un com aquest, més
que res, perque veieu que no fa falta cap Mercedes per fer alguns Km de més)
i sobre les nou del matí comencem a pujar.

Tot i que sabia que un cop a Camprodon tots els pobles del voltant serien dignisissims de visitar, el meu objectiu era Beget, ja que feia molt de temps que havia vist fotos i m'havia encantat el poble.


Per si algú vol saber on és Beget:

El camí es va fer curt acompanyat de molta música, converses i riures. Alguns dels resultats de l'excursió van ser els següents:
Beget
Primer carrer que ens vam trobar... Increïble, tot era així!

Beget

Petit riu que vam descobrir que té el poble.. (L'aigua a mil sota cero)

Setcases

Tornant vam veure un poble amb un nom curiós, i ens vam apropar per visitar-lo i prendre una xocolata calenta.

Finalment animar a tothom a qui li agradi la natura, a visitar aquests poblets...Llocs tranquils on respirar aire, però aire d'aquell del bo.

lunes, 7 de febrero de 2011

Vamos castores!

Avui una mica d'humor i tendresa amb el Niño Castor, l'anunci que ens va ensenyar la Mònica fa unes setmanes... jajaja és molt bo!




viernes, 4 de febrero de 2011

El món sobre rodes

L'any passat per Nadal, vaig anar a comprar alguns detalls a un centre comercial amb la meva mare. Com sempre, vaig parar-me a la zona de lectura llegint tot de títols i resums de tots els llibres que hi havia amuntegats sobre la taula. De sobte, un em va cridar l'atenció molt més que els demés... I vaig decidir que aquell seria el meu regal de reis.

"El món sobre rodes", d'Albert Casals, va resultar un dels meus llibres preferits. La vida traduïda en una espècie de diari personal, d'un noi que té al voltant de vint anys i ha recorregut bona part del món (Europa, Àsia, Sud Amèrica, etc) acompanyat únicament de la seva cadira de rodes, resultat d'haver patit mononucleosi i leucèmia.

Fins aquí interessant oi? Doncs encara em va cridar més l'atenció quan vaig llegir al pròleg que és un noi d'Esparreguera, el meu poble. I jo sense entera-me! Ara quan hi penso ja hi caic... Però mai hauria pensat que la vida d'aquell noi fos tan apassionant. El cas és que em vaig llegir el llibre en uns tres o quatre dies, quan sovint em costa que un llibre m'enganxi.

Conclusió: (envejo) admiro totes i cadascuna de les aventures que ha viscut i per començar a acostar-me una mica a la seva manera de viure, des del moment en que vaig conèixer la història de l'Albert, intento aplicar-me el felicisme.

Podria explicar en què consisteix aquesta filosofia de vida o posar exemples d'algunes de les aventures... Però vull deixar-vos amb el gusanillo i que tingeu ganes de llegir-vos-ho. Us podrà agradar més o menys, però el que és segur és que no us deixarà indiferents!


Aquí trobareu molta informació; http://www.elmonsobrerodes.cat/index.php

I per acabar, un del fragments que més em va agradar del llibre.

"Si fem una cosa és perquè volem, i si no la fem és perque no. No hi ha excuses. El "no puc perquè..." sempre és una excusa i només significa que no estem disposats a pagar el preu necessari per fer el que volem. A mi m'encantaria volar, però de moment encara no estic disposat a pagar les conseqüències que hauria d'afrontar quan arribés el moment d'estavellar-me contra el terra. No té res de dolent que no vulgui morir esclafat a canvi de volar. És la meva opció. Per tant no té res de dramàtic que vulgui volar i no ho faci."

(...)

"Però tot a la vida són eleccions, pagar el preu o no pagar"

El món sobre rodes- Albert Casals.

lunes, 17 de enero de 2011

Som o tenim?

Començo aquest blog compartint un reportatge que vaig veure ahir, recomanat per la meva germana, i em va agradar molt. Es titula "Ser y Tener" i tracta sobre la vida a una escola rural d'Auverne, al nord de França. La veritat és que em va fer reflexionar molt sobre l'educació i la cultura a la nostra societat.

Realment anem en la bona direcció o se'ns està oblidant transmetre als infants una sèrie de valors indispensables al llarg de tota la vida?

Aquí us deixo el trailer aviam si us agafen ganes de veure'l... A mi em va semblar molt tendre, divertit i ple de naturalitat.

"Ser y Tener" Nicolas Philibert